14/6/07

Temps mort

Ja sé que en l'últim post deia que em queixaria de la descompensació entre assignatures, però què hi farem.

Ahir vaig estar mirant els cinquens partits de les semifinals de la lliga ACB i, segurament per algun descuid del realitzador de televisió -que no va tallar la retransmissió per la publicitat-, em vaig poder fixar en la feina que feien els entrenadors durant un temps mort.

Seixanta segons. Un minut. Aquest és el temps que té per explicar una jugada guanyadora abans que acabi el temps del període. Potser per aquesta situació, fins i tot sobra temps. Però per intentar canviar un tendència negativa, per reordenar les ments dels seus jugadors, un temps mort només és un sospir (Sus pirais, princesa? Diu: No, me quedo). Però tot i així, els entrenadors ho proven, i en alguns casos ho aconsegueixen. Feina lloable de concreció d'unes determinades idees en un temps molt curt. Un bon exemple de comunicació oral.

P.D: escric aquesta entrada des del silenci d'una aula on estan fent un examen que m'ha tocat vigilar. Una curiosa sensació aquesta d'estar a l'altra banda de la taula de professor.

P.P.D: tinc el bloc vigilat pel google analytics. Aquesta eina hem permet veure quin és en trànsit del bloc. He tingut unes visites recents, segur que per error, de Boston, Saskatoon i Montreal! (són els puntets vermells que hi ha a Amèrica del Nord en el clustermap). Però encara no he arribat a les 100 visites, majoritàriament meves.