21/7/07

Llibertat d'Expressió


Reprodueixo íntegrament la nota que han tingut penjada a la seva web, perquè des d'aquesta tarda (21 de juliol) està fora de servei.

------------------------------------------------------------------------------------------
¿ 20 de Julio de 2007?
Escribimos esta nota el viernes, 20 de Julio de 2007, a las 19h. Tenemos la redacción llena de medios de comunicación que nos preguntan el por qué del secuestro de la revista. No sabemos qué responderles. El Jueves ha publicado decenas, cientos de dibujos sobre la familia real ( y sobre políticos, famosos, la ETA y todo lo que se mueve). Incluso hemos publicado un libro, TOCANDO LOS BORBONES, un tomazo de 350 páginas que recopilaba los dibujos más divertidos.
Somos humoristas gráficos y trabajamos conscientes de que nuestra obligación, lo que nos piden los lectores, es que exploremos el límite de la libertad de expresión. Podemos aceptar que, incluso, en alguna ocasión, lo podamos traspasar . Gajes del oficio. Si nos pasamos para eso están los tribunales pero...¿un secuestro? ¿ la policía recorriendo los quioscos de todo el país retirando nuestra revista? ¿ De verdad escribimos esto el 20 de Julio del 2007?


------------------------------------------------------------------------------------------

Per molt que les autoritats vulguin, no es poden posar portes al camp.


16/7/07

Anem acabant...

i com a clausura de les entrades d'aquest bloc dedicades a la comunicació oral i fent gala de bon humor, que comença per saber riure's d'un mateix, a continuació us deixo un vídeo que parla per si sol. Disculpeu les paraules gruixudes que en ell surten, no han estat mesurades.

Volia fer la ja clàssica intro de les sèries de moda: previously on... (my blog), però com que no estava per tantes floritures i a l'entrada anterior ja hi trobareu el "previously", doncs no ho he trobat necessari.



PD: En la gravació d'aquestes escenes no s'ha maltractat cap animal, excepte alguns centenars de milers d'àcars.
També voldria aprofitar per agrair-me a mi mateix les hores dedicades a veure els Simpsons. El meu petit homenatge a la sèrie està en l'efecte cortineta d'estrella de transició entre els diferents talls.

5/7/07

Ladies and Gentelman...

"Now the moment you've all been waiting for..." No, no és el the world famous Jack Rabbit slims twist contest de Pulp Fiction. No puc dir si és millor o pitjor; simplement diferent, com deia aquell. Us presento el meu primer videocast. Apreneu com no s'han de fer aquestes coses.




PD: ara sí, the world famous Jack Rabbit slims twist contest, per treure el mal gust de boca que us hagi pogut quedar. (engegueu els altaveus)



Gent, molt bon estiu a tothom!

25/6/07

Podcasting

Què és el podcasting? Què és un podcast? Són les preguntes que em venen al cap ara que m'estic plantejant com fer el vídeo per l'assignatura. Davant d'aquests dubtes, m'he dirigit cap a la wiquipedia (on si no trobar aquesta mena d'informació, certament ordenada i detallada).

Doncs res, m'he passejat per entre les pàgines que l'entrada podcast té en aquest compendi d'informació i d'aquest he saltat a l'entrada específica de la història del podcasting. Breument, només dir que el terme podcasting es pot dir que oficialment neix el 12 de febrer de 2004 (interessant el tema de datar el naixement d'una paraula, no?). Però com a concepte puc recordar que jo ja practicava el podcast quan era petit. Qui no ha gravat mai un programa de TV o alguna cançó de la ràdio per escoltar-la o tornar-lo a veure en un altra moment? I si la cançó agrada, perquè no repetir-la una i altra vegada fins que la neurona quedi saturada?

Quina és al novetat del podcast? A part de l'ús de noves tecnologies per al tractament digital de la informació, el fet que et puguis sindicar a aquelles pàgines que pengen continguts audiovisuals representa la gran novetat d'aquest món comunicatiu.

Doncs a mi no em sembla que n'hi hagi per tant. Per una banda, està molt bé que les emissions radiofòniques tinguin la seva presència digital aptes i pensades per a poder ser descarregades a gust de l'oient, normalment a través de la pàgina de la pròpia emissora. Però per l'altra, no crec que l'esforç que representa per a un internauta mitjà mantenir un podcast en actiu sigui recompensat. En aquests casos en què algú vol fer-se sentir, l'opció òptima per escollir crec que és la dels blocs. Si més no, és més factible que les opinions d'un arribin a més gent possiblement interessada, a part que el manteniment i dedicació que comporta no és ni una desena part del que suposa un podcast.

En fi, que trobo que tenir els coneixements tècnics per fer un podcast és útil (el saber no ocupa lloc) però que hàgim de perdre el temps per fer-ne un i aquestes alçades de curs, on estem més pendents d'altres coses, ja no em sembla tan encertat.

14/6/07

Temps mort

Ja sé que en l'últim post deia que em queixaria de la descompensació entre assignatures, però què hi farem.

Ahir vaig estar mirant els cinquens partits de les semifinals de la lliga ACB i, segurament per algun descuid del realitzador de televisió -que no va tallar la retransmissió per la publicitat-, em vaig poder fixar en la feina que feien els entrenadors durant un temps mort.

Seixanta segons. Un minut. Aquest és el temps que té per explicar una jugada guanyadora abans que acabi el temps del període. Potser per aquesta situació, fins i tot sobra temps. Però per intentar canviar un tendència negativa, per reordenar les ments dels seus jugadors, un temps mort només és un sospir (Sus pirais, princesa? Diu: No, me quedo). Però tot i així, els entrenadors ho proven, i en alguns casos ho aconsegueixen. Feina lloable de concreció d'unes determinades idees en un temps molt curt. Un bon exemple de comunicació oral.

P.D: escric aquesta entrada des del silenci d'una aula on estan fent un examen que m'ha tocat vigilar. Una curiosa sensació aquesta d'estar a l'altra banda de la taula de professor.

P.P.D: tinc el bloc vigilat pel google analytics. Aquesta eina hem permet veure quin és en trànsit del bloc. He tingut unes visites recents, segur que per error, de Boston, Saskatoon i Montreal! (són els puntets vermells que hi ha a Amèrica del Nord en el clustermap). Però encara no he arribat a les 100 visites, majoritàriament meves.