Astronomia al carrer

Ahir al vespre i seguint una convocatòria internacional, un amic i jo mateix vam sortir al carrer amb els nostres telescopis per dur l'astronomia a la gent.

La convocatòria, com sol passar amb aquesta mena d'actes, procedia d'Estats Units, més concretament de l'agrupació Sidewalk Astronomers, que en homenatge al seu fundador, John Dobson, va organitzar aquest esdeveniment, seguint un dels seus objectius: fer que la gent tingui l'oportunitat de veure a través d'un telescopi.

Normalment, els afeccionats a l'astronomia solen tenir els seus hàbits d'observació, ja sigui des del pati de casa seva, o bé agafant el cotxe i fent uns quants quilòmetres per allunyar-se de la contaminació lumínica dels nostres pobles i ciutats. Però d'aquesta manera és molt difícil de fer arribar les meravelles dels nostres cels a la gent. Per això ahir a la nit va ser diferent. No es tractava de buscar les millors condicions per veure vés-a-saber quina galàxia, sinó de sortir al carrer, expressament a algun lloc concorregut i deixar que la gent gaudís.

Durant les aproximadament 3 hores que vam tenir els nostres 2 telescopis muntats varen ser més de 350 les persones que, encuriosits, cridats per la gernació que ens envoltava, arrossegats pels fills/es, o a l'inrevés, van tenir la possibilitat de veure la Lluna i Saturn, dos dels objectes més fascinats que aquestes nits veiem damunt dels nostres caps. I per mostra, un botó: aquí una imatge presa en plena concurrència.

Una de les mancances que acusen els científics és la de fer arribar el seu coneixement al gran públic. I a aquest repte vam intentar fer front responent a les contínues preguntes que ens feien la gent, a part de què estàvem fent allà. Preguntes com les fases de la Lluna, perquè Saturn té anells i d'altres que ens semblen bàsiques veiem que realment no estan respostes per molta gent.

En definitiva, actes com aquests haurien de ser més habituals, que la ciència surti literalment al carrer, que contesti les preguntes que la gent té per molt bàsiques que puguin ser o semblar. D'aquesta manera crec que uns i altres hi sortirem guanyant, sense tancar-nos cadascú en un recipient hermètic per aïllar-nos de la resta del món.