Apologies

Si busquem a un diccionari qualsevol l'entrada "apologia" a part de la definició, obtenim l'etimologia o procedència de la paraula. En aquest cas l'hem heretada sense modificacions del grec a través del llatí, i tenia el mateix significat amb la que la utilitzem nosaltres.

Gràcies als mitjans de comunicació aquesta paraula té un significat pejoratiu. Se l'associa al terrorisme, al nazisme, la xenofòbia,... per descriure aquells qui defensen aquestes ideologies i/o actes.

Però d'apologetes n'hi ha de moltes classes i jo voldria aprofitar aquestes quatre ratlles per recordar a Sòcrates. El seu discurs més celebèrrim és el de la seva pròpia defensa davant dels jurats atenencs que el condemnaven a mort. En aquest discurs, que a nosaltres ens ha arribat de la mà d'un dels seus deixebles -Plató-, però també gràcies a Jenofont, hi trobem exemplificada part de la vida de l'atenenc i, no les seves ensenyances, sinó la seva forma d'aportar coneixement a aquells que el volgueren escoltar. Però la seva habilitat discursiva i argumentativa va ser alhora la seva perdició, ja que va crear-se enemistats entre aquells que se les tenien de savis i poderosos quan els feia veure que no n'hi havia per tant.

Quan diem que tot està inventat, no diem pas cap mentida. En les habilitats oratòries, els grecs clàssics així ens ho demostren. I aquest exemple que he volgut aquí comentar crec que és un dels més nobles usos que un ser humà pot fer de la paraula: defensar la seva pròpia vida sense perjudici de la vida d'altri.

Per acabar, us deixo un vídeo on es pot veure una representació teatral actual del discurs de defensa de Sòcrates.